L'altre dia vaig escoltar una entrevista a Bob Martin a la Software Engineering Radio (podeu descarregar-la o escoltar-la on-line). Ja havia parlat en aquest espai sobre Uncle Bob i la seva artesania del programari (software craftmanship).Uncle Bob diu que es dedica a programar perquè és el que li agrada, i que no comparteix la idea de molta gent de que la feina de programador és una etapa transitòria fins a convertir-te en manager.
En primer lloc aquest senyor afirma que per tal de ser programador no cal una titulació universitària. L'alternativa que proposa el Sr. Robert C. Martin és una cosa semblant als aprenents dels antics gremis. Comences amb algun mestre i vas aprenent ajudant-lo a fer feina real, no escoltant lliçons. Quan ja saps molt d'un mestre vas a un altre mestre fins que et converteixes en mestre.
A l'entrevista, el locutor li pregunta que quin llenguatge de programació recomanaria i Bob respon que no pots conformar-te amb només un llenguatge de programació. Després de parlar de molts llenguatges (Java, C#, Ruby, Python, Clojure, ..) l'entrevistador pregunta si cal ser un expert en tots i Uncle Bob respon que no cal ser un expert però sí que cal saber de què van, ser capaç d'escriure alguna cosa. D'aquesta manera potser no seràs un expert en Clojure, però coneixeràs els conceptes de Functional Programming i potser podràs aplicar idees quan facis servir el teu llenguatge habitual. Això porta a la idea del Polyglot Programmer que ja en parlarem un altre dia.
Però la part més interessant és quan l'entrevistador li diu, "molt bé, quan se suposa que hem d'aprendre tot això?" i Uncle Bob li diu: millorar les habilitats d'un mateix no es pot fer en temps de feina, això s'ha de fer durant el temps personal. I fins i tot dóna el seu càlcul: cal dedicar a estudiar unes 20 hores setmanals del teu temps. PAM!
Clar, des d'un punt de vista econòmic el que està dient xoca. Costa de vendre la professió a algú que estigui començant. I els que treballen (treballem) per un altre ho veuran com un sacrifici que cal que sigui recompensat. Però pensant com un treballador preocupat en tenir feina demà, és un consell valuós.
I això porta a un altre punt. Si ames el que fas, si realment t'agrada, no ho veuràs com un sacrifici. En aquest sentit he vist en més d'una ocasió una oferta de feina on busquen un programador "friki". L'empresari el que realment vol és algú apassionat pel que fa.
I això em porta a dos històries. Una, de record trist avui, és el discurs del Steve Jobs a Stanford on insisteix en que has d'estimar el que fas perquè és la única manera de estar realment satisfet. I l'altre és el discurs de'n Pep Guardiola al Parlament on parla del mateix: sentir passió pel que un fa.
Pels que convertim aquest sacrifici en un divertiment aquestes 20 hores de les que parla Uncle Bob se'ns queden curtes.
