PostgreSQL a UOC

Aquesta setmana comença un nou curs a la UOC i aquest any tenim novetat a les assignatures de bases de dades (de les que tornaré a ser consultor). Per fi deixem de fer servir Informix com a servidor de base de dades per fer les pràctiques. A l'assignatura de SGBD (la tercera de la branca) les pràctiques es feien amb Oracle, i no sé si seguirà igual, però per Bases de Dades I i Bases de Dades II ara farem servir PostgreSQL.
No és que Informix fos una opció dolenta per l'assignatura, però no era possible fer servir la versió específica des de Linux i em tocava molt els nassos haver de tirar de màquina virtual només per l'Informix. I es veia una mica ranci...
Ara podem fer servir el mateix motor des de Linux o Mac, i estarem fent servir un programari de codi obert que està molt ben parit.

Porto un any llegint força documentació i fent alguns exercicis i la veritat és que és un motor molt complet. En alguns detalls de la implementació s'assembla molt a Oracle, cosa que ajuda força.
Com a mínim ara els procediments i triggers seran més entenidors, per que el codi d'Informix em resultava força estrany.
També treballarem amb apunts nous, i aquests canvis sempre s'agraeixen.

Els avantatges de les mudances

A la meva antiga feina, l'amo sempre deia que ell cada any canviava a tothom de lloc. Que era una cosa bona. D'entrada em va semblar un despróposit, un malbaratament d'energia innecessari, però el temps m'ha portat a donar-li la raó completament (en aquest aspecte).

La primera vegada que vaig viure aquest canvi de lloc “gratuït” d'entrada hi havia molt neguit. Tothom patia per qui li tocaria de company de taula, si tindria aire acondicionat a sobre o finestra a prop. Però un cop superats aquests neguits, la tornada a la feina va suposar moltes sorpreses agradables.

El canvi, t'obliga a estar més alerta. Més concentrat. Has d'abandonar rutines i agafar-ne de noves, i la renovació sempre és positiva. En definitiva, és una nova empenta a la teva productivitat.

Un altre benefici potser més important és la neteja. Quan has de deixar el teu lloc, agafes només el que et fa falta i tot allò que ja no necessites, ho llences. Si no fas el canvi, totes aquelles coses prescindibles es van amuntegant a una pila sobre la taula, o amagades inútilment a un armari.

Dilluns vinent canviem d'oficines. No a Omatech, sinó al client on ja porto un any. Aquests dies s'està fent neteja i preparant les coses que portem al nou edifici. La quantitat de coses que s'estan llençant! I la quantitat de coses que s'estan trobant! Dilluns segur que comencem amb energies renovades.

Els canvis són bons.

Estic llegint: Tormenta de espadas /1

De George R. R. Martin. 2000. Publicat per Gigamesh. 622 pàgines.

Després de l'anunci de l'estrena de la sèrie de televisió Joc de Trons (la primera novel·la de Cançó de gel i foc) no vaig poder evitar seguir amb la lectura d'aquesta serie. Cada llibre són més de 500 pàgines però no es fan llargs. Què bo que és!
Una de les dificultats de la lectura d'aquestes novel·les és que hi ha tants personatges, ciutats i relacions que cal fer un petit exercici de memòria, però la manera que té d'explicar les històries, destinant cada capítol a un personatge, fa que es faci curt.
Amb les 600 pàgines llegides, encara no han aparegut alguns personatges però les històries han evolucionat de manera molt interessant.
Tenia por que l'autor es deixés portar i afegís molta més fantasia, però la proporció segueix essent molt, molt adequada.
Com la traducció al castellà de l'anglès va fer augmentar molt el número de pàgines, els editors es van estimar més publicar la novel·la en dues parts. Així que ara em toca llegir la segona part abans que se m'oblidi res.

Refetes de Hollywood

L'altre dia vam intentar veure la pel·lícula El Equipo A i no la vam poder acabar (què dolenta!). I és que ara moltes, moltíssimes de les pel·lícules que fan ara són fluixes reconstruccions d'altres pel·lícules o sèries que han tingut èxit. Crisi d'idees? No sé. El gran Akira Kurosawa va fer una repassada íntegra a l'obra de Shakespeare i no per això eren pel·lícules dolentes. Cal que la història sigui bona i estigui ben contada, i és normal voler fer una relectura i voler explicar la història d'una altra manera, però ara no és un esforç d'un autor sinó el desig d'una productora per fer diners. S'acabat l'art.

Amb aquesta línia de pensament vaig donar-li voltes i vaig caure que, tard o d'hora, és fàcil que facin un remake de clàssics com Ben Hur, Metropolis o El Padrino. Per què no?

I veient la tendència actual de videoclip, protagonistes "buenorros" i "buenorras", i escenes d'acció trepidant, vaig pensar en la refeta de 2001, una odisea en el espacio. No crec que sigui intocable.

A la nova versió que he imaginat el tema del monolit i dels simis queda amagat. Per què destacar-lo si la gent no ho entendrà? Els hi estalviem.
Desprès posem un astronauta musculat i potser una astronauta, per afegir tensió sexual. A l'estació espacial hi ha una intel·ligència artificial controlant-ho tot. A la versió de Kubric (i a la novel·la de Clark) aquest "ordinador" es deia HAL. Aquest nom era el resultat de restar una lletra a la paraula IBM. A la meva pel·licula es dirà Iqqing, el resultat d'incrementar dues lletres a Google (brillant, no?).

Al final de la pel·licula una persecució, una batalla espacial, robots dirigits per Iqqing contra el forçut astronauta i un final previsible. A l'alçada del cinema actual.
Hollywood prepara't, que tinc moltes més idees!

El més curiós és que he cercat Iqqing per internet i he trobat uns 1000 resultats. Què difícil s'ha posat ser original...

Treballant amb dos monitors

Havia sentit les virtuts de treballar amb dos monitors i, fins i tot, molts dels companys de Omatech en fan servir dos per treballar, però jo mai havia fet servir un ordinador amb dos monitors connectats... fins fa uns dies. I m'ha canviat la vida.

Fa uns dies, treballant des de casa, havia de connectar-me per Terminal Server a una màquina i alhora fer servir recursos locals (Skype, fitxers locals, correu, ...). Vaig pensar en endollar el monitor de l'ordinador de casa al portàtil de feina (que era el que havia de fer servir). Vaig veure que a la configuració de l'Ubuntu podia indicar-li si volia tenir la mateixa imatge a les dues pantalles (la del portàtil i la de casa) o tenir de diferents. Vaig posar que fossin diferents.

A partir d'aquell moment quan el cursor del ratolí sortia d'un monitor per una banda apareixia a l'altra monitor. Podia desplaçar les finestres fins on millor m'anés i així vaig tenir Terminal Server en un monitor i recursos locals en l'altre.

Si amb Ubuntu ha estat fàcil amb el Windows imagino que serà més fàcil encara.

Ara ja l'he fet servir unes quantes vegades:

• Per corregir els exàmens de la UOC: en un monitor posava el examen a corregir i a l'altre la solució oficial.
  
• Per escriure una presentació i un document: en una banda poso el document de treball i a l'altra banda poso el navegador o els PDF d'on estic recopilant informació.
  
• Per desenvolupar: en una banda poso el codi i en l'altra banda poso el navegador on vaig provant o la documentació de referència.
  

No crec que sigui equivalent a tenir un monitor més gran. El fet de que siguin dos monitors et permet distingir més fàcilment el model mental que fas servir (consultar-escriure). Et permet aïllar-te.

No sempre és útil els dos monitors. Hi ha feines en les que el secundari el tindria totalment apagat (redacció de documents sense referència, generació de gràfics, etc.) però realment crec que suposa un avantatge considerable.

Potser algú podria fer una mètrica i resultaria que el cost del monitor queda ràpidament compensat per l'increment de la productivitat. No sé. El que tinc clar és que a mi em funciona i si ho proves, segurament, acabaràs demanant-li al teu "jefe" que et posi un altre monitor.