Instal·lació d'Ubuntu a un Dell Latitude E6500

L'altre dia l'Agustí Pons feia un comentari a un post d'aquest blog apostant per l'ús de Linux o Mac pel desenvolupament. Estic completament d'acord. Ara no tinc més remei que fer servir Windows XP a un desktop, però al portàtil necessito un Linux :-).
Al nou Dell Latitude E6500 que tinc ja m'he posat l'Ubuntu. He trobat un article fantàstic de com instal·lar Ubuntu amb Windows 7 i que visquin feliços.

La recomanació d'aquest bon senyor és fer les següents particions al disc:

1. Windows 7
2. Windows 7 recuperació (la fa el propi Windows 7)
3. Ubuntu
4. Unitat compartida en NTFS per tenir documents, dades i demés, pels dos sistemes operatius.

Quan vaig anar a particionar el meu disc em trobo (un clàssic) que hi ha una partició del fabricant (Dell) per poder fer la recuperació del disc. Així doncs, de partida em trobava amb 3 particions i sembla que només pots tenir un máxim de 4 particions primàries per disc.

No volia ficar-me amb particions esteses, tot i que sembla que Linux podria bootar, així que he renunciat al disc compartit i tot m'ha quedat.

1. Dell
2. Windows 7
3. Windows 7 recuperació
4. Ubuntu

L'he donat 20G a l'Ubuntu, espero tenir prou. Estic deixant fitxers a la partició del Windows i així vaig aprofitant millor l'espai.
La instal·lació ha estat super fàcil i m'ha reconegut tot a la primera. Cada vegada és més fàcil l'Ubuntu.

Per cert. Vaig mirar de fer el mateix amb un altre portàtil Dell , un XPS. Quan el vaig mirar de particionar vaig veure que ja tenia quatre particions:

1. Dell
2. Vista
3. Recuperació
4. Media Center

Aquí vaig tenir més problemes, però no vaig renunciar al meu Linux. Un altre dia explicaré com.

Virtualització amb VMWare i VirtualBox

Porto molts anys fent servir VMWare Server com a eina de virtualització. M'anava molt bé tenir en el meu Ubuntu una màquina amb Windows o fer assajos d'aplicacions en diferents plataformes. O fins i tot muntar un Alfresco o un Joomla! sense interferir en la teva màquina de treball. M'anava fantàstic.
Quan vaig passar a Ubuntu 9.10 VMWare em va deixar de funcionar i em vaig haver de passar a VMWare 2.0.
Aquesta versió és molt diferent a l'anterior. Tota la interfície de configuració és Web. Primer de tot ocupa un seguit de ports que destorben a qualsevol altre Tomcat que tinguis, i resulta una mica extrany.
El més sorprenent em va passar ahir. Vaig actualitzar el Firefox a la versió 3.6.2 i el VMWare em va deixar de funcionar. Aparentment funciona tot però no puc obrir la consola que és el mateix que no tenir la màquina virtual. Googlejant una mica resulta que un bug en VMWare, en un javascript concret, se'l menjava sense problemes qualsevol versió anterior de Firefox, però aquesta és més rigorosa.

A més a més, ara tinc el VMWare instal·lat sobre una màquina amb Windows 7 (el portàtil) i quan he intentat virtualitzar-li un Ubuntu 9.10 la xarxa no li funciona (no li funciona en mode bridged). I m'he barallat molt.
He provat de virtualitzar-lo sobre VirtualBox, una altra eina similar que era de Sun (ara Oracle), i a la primera.

Mmmmmm. Primer de tot sembla que una interfície de configuració basada en navegador va simplificar-li la vida als senyors de VMWare per tal de fer la seva eina multiplataforma, però tot té el seu preu. Segon, he tingut l'oportunitat de jugar amb el VirtualBox i l'experiència ha estat molt bona. Ara, quan pensi en virtualització el pensament no anirà directament cap a VMWare. Normal, no?

Banksy

No coneixia per res a aquest Banksy. Sembla que és un artista grafitter que quan he vist algunes de les coses que ha fet m'he quedat parat.
Us recomano que feu un cop d'ull a algunes fotos de les creacions de Banksy.

Actualitzat 26/03/2010 16:55
Un amic m'ha passat una altra web d'un senyor que decora parets. En aquest cas el que m'ha agradat més ha estat la seva web. BLU.

Estic llegint: Juego de tronos

De George R. R. Martin. 1996. Publicat per Gigamesh. 795 pàgines.

Un amic m'ha deixat aquest llibre dient que m'agradaria molt. Quan vaig veure que era molt gruixut i tenint encara molts per llegir, em va fer una mica de pal. Però és que aquest amic m'ha fet altres préstecs de Fantasia i Ciència Ficció (SF&F) que han resultat genials com El color de la magia, El juego de Ender o Elantris. Així que vaig accedir. Després, quan el vaig veure encapçalant la llista dels més venuts de Gigamesh, em va fer gràcia.

Ara porto llegides unes 300 pàgines i l'haig de donar la raó. La història és molt bona i està molt ben escrita. Es tracta d'una novel·la de fantasia que passa en un món on les estacions duren anys. Hi ha espasses, cavalls, reis, bastards, intrigues, llops i un mur de gel.

També em va comentar l'amic que el llibre té trampa: forma part d'una sèrie i que no està acabada. Si m'enganxo a una sèrie de llibres de 700 planes anem malament...

De moment estic gaudint molt.

Regals del dia del pare

Aquest día del pare s'han portat super be. A banda d'un dibuix del Marc i un altre de l'Emma (que són uns artistes), i alguna coseta més, m'han regalat tres llibres que eren una triunfada segura ;-)

• Snow Crash del Neal Stephenson,que no el trobava enlloc. En una edició de Gigamesh amb la lletra diminuta.
• Interesting Times del Terry Pratchett. Més lectura en anglès
• Anatema, el més nou de Neal Stephenson.

Fan molt bona pinta i ja tinc ganes de llegir-los.

Els llibres

Els artistes

Sis anys amb només Linux a l'escriptori

He estat treballant, tant a la feina com a casa, amb només Linux a l'escriptori durant sis anys. Primer vaig tenir Fedora i després em vaig passar a Ubuntu i no m'ha faltat de res. És cert que havia de tenir una màquina virtual amb Windows per poder fer servir alguna VPN o per fer servir el PowerPoint (no m'he acabat de fer amb l'OpenOffice.org Impress), però eren coses puntuals. Amb Firefox, OpenOffice, Eclipse, SQLDeveloper, Thunderbird i un apt-get a mà, he pogut fer-ho tot.
Al començament cal posar-hi voluntat però el control de la línia de comandes i dels processos que et dona un SO com el Linux et permet ser més productiu. Sobretot quan es tracta de desenvolupar i de buscar fantasmes.

Des de fa una setmana he començat una nova aventura professional amb Omatech, fent un projecte per a Prous. En aquesta darrera empresa fan servir un entorn 100% Microsoft a l'escriptori, amb Office i Outlook obligatoris. Així que ara hauré de "tornar a aprendre" a fer servir el Windows XP. Tenia un portàtil nou, la mar de potent, i haig de fer servir el PC que m'han posat per tenir tot el soft. Què hi farem!

Ja la primera al front. Estava executant l'eclipse per veure la compatibilitat d'una aplicació en un servidor d'aplicacions nou i volia veure què estava executant per sota. He volgut fer un ps per veure quina era la comanda exacta que feia servir per veure els paràmetres de memòria i ja he fet en falta el meu Linux. El mateix m'ha passat amb un locate i un find amb grep. Tot i que m'he posat el cygwin, no és el mateix.

El desenvolupament multiplataforma, en la meva opinió, és millor fer-lo en un entorn que et permeti més control, com ara el Mac o el Linux.

Gigamesh: vici i subcultura

L'altre día vaig anar a fer una visita a les meves botigues favorites de la zona de l'Arc del Trionf de Barcelona, Norma i Gigamesh, que feia temps que no tenia oportunitat.

Norma segueix tenint una planta baixa espectacular, més pròpia d'una exposició que d'una botiga. Cal veure-ho. La part de còmic es curiós com va canviant. El manga va agafant metres quadrats i el còmic europeu els va perdent.

Gigamesh continua essent una botiga hostil i de vegades antipàtica, tot i que té el millor contingut de Barcelona. I moltes coses de segona mà força interesants.

Un matí molt ben aprofitat.

Em va fer gràcia que en la llista de més venuts internacional (a la foto s'ha tallat "inter") estava un llibre que m'han deixat i tot just acabo de començar a llegir: Juego de Tronos. I que el cinquè més venut fos Ronda de noche, la traducció del Night Watch que fa poc he llegit i he comentat a l'Estic llegint

Lliçons per als pares

L'altre dia, a la casa d'uns amics, ens van ensenyar un vídeo del YouTube força interessant. Per trobar-lo va haver prou am buscar amb el Google "juez menores granada".
El resultat de la cerca mostra vídeos i entrades d'un jutge de Granada que es diu Emilio Calatayud. Amb la seva experiència com a Jutge de Menors i com a pare, dóna explicacions sobre l'educació dels nens que resulten alhora instructives i divertides. Aquest jutge ha donat moltíssimes xerrades i per això hi ha un bon grapat de vídeos al YouTube.
Missatges molt coherents i un orador fantàstic.
Recomano gaudir, com a mínim, dels 10 minuts d'aquest vídeo (té una continuació d'altres 10).

Cinema en 3D a la televisió

Avui mateix a l'Illa Diagonal hem vist una instal·lació de Panasonic a l'espai que hi ha just devant del Decathlon, on sempre fan les exposicions. Aquí em pogut veure com és la televisió en 3D fent servir unes ulleres endollades a la tele.
El 3D es veia força bé, però això d'unes ulleres endollades m'ha semblat una miqueta complicat. No m'ho imagino al menjador, la veritat.
He trobat un altre enllaç on un altre blogger comenta el mateix d'una manera més documentada.

Barcelona sorprenent

Avui a les 12:00 del migdia, mentre anava en moto per Barcelona, concretament a Francesc Macià amb Pau Casals, he vist una noia que portava una minifaldilla, unes botes, unes ulleres de sol i res més. Li acompanyava un noi que l'estava filmant amb una càmera professional mentre ella anava provocant als homes que anaven a creuar la Diagonal. Amb el fred que feia.
Segurament serà d'un documental.
I no. No he pogut fer cap foto.

Estic llegint: Dinastia de M

De Brian M. Bendis (guió) i Oliver Coipel (dibuix). Panini Comics, 2005.

Els que em coneixen saben que, tot i que m'agrada moltíssim el còmic, el gènere del super herois no és que m'apassioni. Però com que tinc amics que sí, acabo llegint de tot.
Aquest Dinastia de M és un autèntic "culebrón" Marvel. Surten tots: Los Vengadores, La Patrulla X, Spiderman, Lobezno, Capitán América, Hulka, Magneto, La bruja escarlata, ... I a mi em passa com amb tots els "culebrons": si no coneixes a tothom, t'acabes perdent. Hi ha moltíssims personatges que surten només en una vinyeta i que als autèntics fans segurament els hi farà molta il·lusió de veure.
Ja em va passar una cosa similar amb Marvels i amb Kingdom Come, però en aquest cas de Dinastia de M a més a més volen fer-te creure que és una història trascendental que afecta a totes les sèries de Marvel. Segurament serà així, però clar, jo no en sóc de seguidor.

L'execució del còmic sí que m'ha agradat. Un dibuix amb un estil una miqueta mangaka, un color i uns efectes una mica massa photoshoperos, i una argument... entretingut.

Una bona estona pels que els agraden les malles i els calçotets per fora.

Caos Blanc

El que va començar ahir com un bucòlic moment de neu va esdevenir en complet caos. Afortunadament no vam tenir cap problema a casa, però gent propera sí que va patir de valent.
Els nens van arribar a casa "in extremis", i al poc van tallar el barri al trànsit. Avui han suspès les classes i han recomanat que no es circuli.
La nota positiva és que els petits han pogut veure la neu per primera vegada i vam passar una bona estona llençant-nos boles.

Així és com va quedar Mas Lluhí

Actualització WebOS 1.4.0

Ahir mateix la Palm Pre m'ha avisat de que hi havia una nova actualització del sistema i que s'aplicaria quan tingués amplada de banda i el mòbil estigués en repòs.
Quan he trobat un WiFi he actualitzat el sistema i he repassat les novetats de la versió webOS 1.4.o. Resumint:

• Millores de rendiment
• Millores a la vida de la bateria
• Noves notifi
  
• Han afegit la funcionalitat de video (que es feia en falta) i sembla que els vídeos gravats seran fàcils de pujar al YouTube o al Facebook.

El millor de tot és tenir la sensació de que els senyors de Palm treballen de valent per millorar el producte.

Flocs de neu i cirerers en flor

Des d'aquest matí està nevant per Sant Feliu i per Barcelona. De moment no ha cuallat, però cada cop neva més fort. Quan tornava a casa en autobús (avui no és dia per la moto) i veia els flocs caure, ha hagut un moment que he vist els floquets i un cirerer en flor. Tot tan blanc i tan bonic...

Actualitzat 14:30
Sembla que ara sí que cualla.


Actualitzat 15:30
Ara ja és una passada. Em sembla que serà el caos quan surtin els nens dels coles.

La meva experiència amb la Palm Pre

Des de fa uns mesos sóc usuari d'una Palm Pre. Jo havia estat usuari d'una Palm Vx des de l'any 2000 i fa uns tres anys la vaig deixar en un calaix i la vaig canviar per una HTC P3300, amb Windows Mobile.

Tot i no fer-me massa gràcia portar un Windows, i tenir moltes dificultats per fer les sincronitzacions i les còpies de seguretat, haig d'admetre que el sistema operatiu estava força bé.

Amb el panorama actual dominat per iPhone, Android i Blackberry, quan vaig veure que havia sortit un producte de Palm que volia competir amb aquests, vaig enrecordar-me de la meva vella PDA i vaig decidir donar-li el meu vot de confiança. A més a més, va poder el meu costat friki i el fet de que es pogués entrar fàcilment al Linux que té per sota va ser un altre factor important.

Després de tres mesos (o més) d'usuari aquestes són les meves impressions:

Imatge exterior i sensació general
La Palm Pre és motl xula. La imatge que té em sembla molt atractiva i han cuidat molt aquesta part del producte. Algú em va dir que el responsable del producte era un ex-Apple, i no m'estranyaria. El teclat, el com llisca amb el polze, la mida i la pantalla em semblen molt elegants.

El WebOS i les aplicacions concurrents
El sistema operatiu està molt bé. Pots tenir diferents aplicacions en marxa alhora, i pots anar canviant amb gestos del dit. El WebOS té una zona de notificacions que també està molt ben pensada. Els widgets que té d'interacció per fer pantalles i formularis també són de fàcil ús. Això sí, quan arrenca una aplicació resulta força lent. Un cop arrencada és ràpid, però té un delay inicial que no mola.
El desenvolupament en WebOS té molt bona pinta, tot basat en JavaScript, HTML i CSS.

El Teclat
El fet de tenir un teclat físic, que jo encara no havia experimentat, m'ha semblat una passada. És una característica que sempre han tingut les Blackberry i que no té el iPhone. Jo havia anat sempre amb el Graffiti de Palm o amb el teclat en pantalla i un punter. El fet de tenir teclat qwerty em sembla fantàstic i que no estigui ocupant espai de pantalla, també. Ja veurem el fet de tenir parts mòbils com li afecta a la vida de l'aparell.

Connexió a Internet
La connexió 3g que dóna Telefònica i la connexió WiFi està molt bé. Tinc la tarifa més petita d'internet que és de 100Mb/mes (mínima quan compres el mòbil amb Telefònica/Movistar) i de moment no m'ha fet falta més.

L'agenda
Sorprenentment el primer defecte que li vaig trobar a la Palm Pre va ser l'agenda. Vaig triar el producte per la meva experiència prèvia de Palm com a PDA i pensava que això era un valor garantit, però no ha estat així. Afortunadament han fet un parell d'upgrades de Sistema Operatiu (molt facilets) que l'han millorada, però inicialment el calendari mensual no mostrava cap informació d'ocupació. Tampoc hi havia una pantalla per veure totes les cites properes, però he trobat una aplicació externa d'agenda que m'ho dóna.
Ara ja estic més satisfet, però inicialment va ser un pain-in-the-ass.

Integració amb gMail i gCalendar
Una cosa que m'ha semblat fantàstic del producte és que pot integrar les cites del calendari i els contactes de múltiples fonts (Twitter, gMail, Facebook i no sé què més). Jo ho tinc integrat amb els meus comptes de Google. Els contactes de Google els tinc directament al mòbil i com ja feia servir el Google Calendar amb el Thunderbird, fent servir diferents calendaris, passar-me'ls a la Pre ha estat una passada.
Respecte els contactes, un problemeta que té és el com interpreta el primer cognom, el segon i els noms compostos. De vegades es fa un liu i no és coherent la visió des de l'aplicació de mòbil i la visió des de l'aplicació de contactes.

El cercador
Un altre punt dèbil és el cercador. Amb el Windows Mobile era una funcionalitat molt potent. Feies una cerca i era super ràpid. Cercava a l'agenda, a qualsevol camp i també era capaç de cercar als documents que haguessis fet amb l'Office Mobile (Word o Excel). La cerca amb la Palm Pre és sobre els contactes i només sobre el nom o el primer cognom. Quan es fa un liu amb els dos cognoms, ja no trobes res. Sort que vaig deduir que el caràcter comodí era "%" i ara em resulta més fàcil, però és un punt dèbil del producte.

Documents
Potser no hi ha molta gent que faci servir la creació de documents des del mòbil, però a mi m'anava molt bé. La Palm Pre té un visualitzador que va bé, però de cara a la creació no té res de res. L'aplicació de notes (a la imatge), a més a més, és molt cutre. Com a aplicació externa i gratuïta tampoc no he trobat cap substitut.

Bateria
La bateria dura molt poc. Si fas un ús intensiu sembla que no duri ni un dia sencer. Jo he hagut d'agafar el costum de carregar-la cada nit. No m'he comprat el Touchstone per a carregar la bateria sense endollar cables, per inducció. Crec que això hauria hagut de formar part del producte.

Aplicacions de tercers
Aquest aspecte és una miqueta ridícul. Ara no recordo exactament les xifres, però vaig veure una comparativa respecte al número d'aplicacions disponibles que deia el següent:

• iPhone: 170.000
• Android: 17.000
• Palm Pre: 1000

No porta molt de temps al mercat i potser han d'apareixer nous desenvolupadors, però la veritat és què , ara per ara, no hi ha massa varietat.
Jo miro molt les aplicacions caseres (hombrew) i estan força bé.

Compatibilitat enrera de Palm
Per sort jo no tinc la necessitat de traslladar les coses de la meva antiga Palm a la Pre, per què abans vaig passar per l'HTC, però el tema de la compatibilitat tampoc no l'han resolt.

El Linux
El fet de poder connectar-te al Linux, instal·lar aplicación optware i fins i tot posar-li un Wordpress a la teva Pre, és una passada. Posar-te a fer ps, explorar els directoris, veure tot el que hi ha i afegir-te un cron mola molt. Llàstima que la IP que et dóna Telefónica després no sigui accessible per internet. Com a mínim jo no he estat capaç d'arribar-hi, després d'haver jugat molt amb el firewall iptables.

Conclusió
Jo estic satisfet amb el meu mòbil-agenda. Respecte l'HTC és molt millor mòbil, però com a agenda la trobo pitjor. Les coses que trobo millors (teclat, connexió, integració amb Google) potser no són tan definitòries del producte. La meva experiència (breu) amb l'iPhone tampoc no em va agradar.
Tal i com està el mercat, crec que la Pre no podrà competir amb l'Android i l'iPhone, però està bé que hi hagi diversitat.

Estic llegint: Valentina

Vaig veure que a la biblioteca tenien aquesta recopilació en gran format d'aquesta obra que l'italià Guido Crepax cap a 1965. Mai no havia llegit res d'aquest senyor, però sabia que de la seva ploma havien sortit clàssics com Emmanuelle o Historia de O, que també s'havien portat al cinema.

A més a més, a TVE, a començaments dels anys 1990 van fer una sèrie de televisió de Valentina. Era una sèrie eròtica que feien molt, molt tard, i la protagonitzava una tal Demetra Hampton. Un cop llegit el còmic veig que era una adaptació força lliure, tot i que haig de dir que les coses retallades del còmic feien que guanyés.

Als còmic de Crepax el protagonista inicial és en Philip Rembrand, un crític d'art que també és una mena de superheroi que pot aturar coses o persones amb la ment i es fa dir Neutron. Per altra banda, Valentina Rosselli és una fotògrafa que té relació amb Philip. També surt un poble d'homes cecs que viu a molts metres a sota de la terra que també tenen el poder d'aturar amb la mirada.

L'he llegit com a clàssic que és. He estudiat el seu dibuix, i la manera de fer servir ploma i pinzell. Però no m'ha agradat. De la mateixa manera que quan vaig abordar El Príncipe Valiente de Harold Foster o Flash Gordon de Alex Raymond em semblava fer un recorregut per la història del còmic i al mateix temps gaudia amb l'obra, en aquest cas ha estat un esforç.

Potser he tingut l'ocasió de llegir només el primer volum de les recopilacions, i la Valentina inicial encara no estava ben definida. Esperem que a la biblioteca arribi el TOMO 2.

Oracle i Cloud Computing

Avui mateix Oracle ha fet un esdeveniment a can Barça per explicar el Cloud Computing. Ha durat tot el dia amb dos tracks: un de base de dades i un de servidor d'aplicacions (ara Fusion Middleware).
Ha estat fantàstic retrobar-me amb antics amics, veure clients que feia anys que no parlava i estar envoltat de tants grandíssims professionals. I a la tribuna del FC Barcelona.

En Pau Contreras ha obert la sessió amb el seu to didàctic, i deixant molt clar de què anava el tema. Molt de rotllo Gartner, Hype Curve, quadrants i aquestes coses que ja cansen, però molt bé explicant els conceptes de SaaS (Software as a Service), PaaS (Platform as a Service) i IaaS (Infraestructure as a Service). Després, un senyor de Forrester ha afegit BPaaS (Business Process as a Service), i ha contradit una miqueta el discurs d'en Pau quan ha dit que una característica del cloud era pay-per-use. En Pau ha volgut deixar clar que pot existir cloud públic (com Amazon EC2) i també privat. Evidentment Oracle ha de fer negoci localitzadament.

Després del l'avorrit senyor de Forrester han hagut un parell de presentacions ben alineades, i un vídeo d'un senyor d'Amazon. I un senyor de Sun (ara part d'Oracle) ha parlat de màquines i com fer-les encaixar per un cloud privat.

Aleshores he perdut el núvol.

Han vingut tres convidats a parlar de com apliquen cloud computing als seus negocis, i han deixat clar que no l'apliquen. És com dir que un RAC de dos nodes és grid computing: agafar els conceptes pels pèls.

I la tarda ha estat pitjor encara. Venda de productes i de projectes, explicant coses molt interessants, però que tenien res a veure amb cloud, o les feien encaixar de mala manera.

Dic que ha estat pitjor, però em refereixo a fer encaixar les presentacions a la temàtica del dia, el cloud computing, per què algunes presentacions han estat fantàstiques, com les de el Josep Lluís Riera i el Lluís Vilardell. Uns cracs.

En fin, ha estat un dia de retrobades que també ha servit per aprendre moltes coses noves.

Xarxa de Biblioteques de Barcelona

Quan vaig descobrir la biblioteca del meu poble em va semblar fantàstica. La veritat és que la instal·lació està molt bé i també el contingut. La secció de còmics està prou assortida i a més a més tens WIFI.
Ara que tinc molt de temps lliure i de vegades haig de passar molta estona per Barcelona, se m'havia acudit que de vegades, per fer temps, podria passar-me per alguna biblioteca, dur-me el portàtil i aprofitar a fer coses. Doncs, tot i que la xarxa de biblioteques de Barcelona (i de la Diputació) és molt complerta els horaris són no ho són pas. Obren totes les tardes, però pels matins només un parell de dies, i sempre he tingut la mala sort de trobar-me-les tancades. Llàstima, per què m'hauria anat de perles.