Tota l'acció del llibre Ulises de James Joyce passa un 16 de juny i el seu protagonista es diu Leopold Bloom, així que el 16 de juny hi ha gent que celebra el bloomsday.
Jo me'l vaig llegir fa quatre o cinc anys i el vaig acabar gairebé com un repte: m'havien dit que era el llibre que més s'abandonava a mitges. I va costar. I tant!
Recordo que era una edició en castellà molt bona amb una guia de lectura fantàstica. Comentaven dues maneres de llegir-ho: mirar-te la guia de lectura i després atacar el contingut, o fer-ho a l'inrevés. Jo vaig començar llegint el llibre. Els seus capítols sense puntuació, els salts sense sentit, les paraules llarguíssimes. Costava avançar per què moltes coses no et deien res.
Quan vaig acabar i vaig mirar-me la guia de lectura es va fer la llum. Joyce va voler jugar amb la llengua i expressar coses amb el "com es diu" i no el "què es diu". Va ser una experiència molt grata llegir les explicacions.
Recordo una anècdota de la traducció. L'obra té un paral·lelisme amb l'Odissea d'Homer, i a l'Odissea hi ha una escena que surten sirenes. A l'Ulisses hi ha una escena on surten unes cambreres a un bar. El paral·lelisme estava en jugar amb la paraula "barmaid" (cambrar) i "marmaid" (sirena).
Bon bloomsday.
2 comments:
Hola!
No he leido nada de James Joyce, pero visité hace años una expo en el CCCB, y me impresió la imagen de Dublis que alli representaban, con una riqueza enorme de detalles y ensoñaciones. Supongo que si hubiese conseguido ( que no he intentado ) leer Ulises, habria disfrutado muchísimo más.
No recuerdo que en el libro se dejase una imagen muy clara de Dublín, la verdad. Si haces el ENORME esfuerzo de leerlo, ya lo comentaremos.
Post a Comment