De Alan Moore i Kevin O'Neill. 2003. Publicat per America's Best Comics. 228 pàginesLa segona part de la Lliga dels Homes Extraordinaris segueix amb els mateixos personatges que va portar el primer volum, personatges de novel·les d'aventures com Allan Quatermain, Jekyll/Hyde o el Capitá Nemo, i segueix tot orbitant al voltant de salvar Anglaterra d'algun enemic.
El dibuix, personalment, no m'entusiasma, però potser era la millor tècnica per representar la història i l'època de la narració.
M'ha semblat molt curiós el format i els extres. Han volgut fer veure que és una revista per adolescents i inclouen anuncis ficticis, un joc de taula impossible de guanyar (en una pàgina desplegable), un submarí de papiroflèxia (impossible de fer també), una pàgina per pintar, a més a més de les portades de l'edició en comic book (els llibrets petits enganxats amb grapa).
De la mateixa manera que va fer amb Watchmen, l'autor afegeix al final de tot un relat molt extens. En aquest cas es tracta d'una suposada descripció de viatges que va fer la protagonista, Miss Wilhelmina Murray, a terres com Shangri-La, les muntanyes de la bogeria (Te-ke-li-li!) o el país a l'altra banda del mirall. Haig de reconèixer que aquest relat ha pogut amb mi i no l'he pogut acabar. Potser el meu anglès no arriba tan lluny.
M'ha agradat, però no m'ha entusiasmat, i m'ha fet gràcia recordar una conversa que vaig tenir amb l'encarregat d'una botiga de còmics a Edinburgh. Jo sostenia que Watchmen m'havia agradat molt, però que V de Vendetta no m'havia agradat gaire. L'home fins i tot es va enfadar. Defenia V de Vendetta com una obra molt millor que Watchmen i deia que La Lliga dels Homes Extraordinaris era millor encara. Crec que la seva visió a l'hora de valorar les obres de Alan Moore té molt en compte quant es centra en el món britànic. V de Vendetta és 100% anglesa i La Lliga és totalment britànica. A ell li sumaven uns factors que per mi no han comptat.
Aquesta és una altra obra de la biblioteca de Javi. Gràcies.
Si teniu intenció de llegir el còmic no seguiu a partir d'aquí, perquè explico el final.
Spoiler. Spoiler. Spoiler.
La història potser està molt millor que la de la primera part. Afegeix més personatges i aconsegueix que passin coses entre ells, però al final m'ha sorprès que no es tractés de res més que d'una relectura de la Guerra dels Mons de H. G. Wells.
2 comments:
Has de llegir "Marshall Law" del mateix dibuixant, del millor que he llegit mai, brutal
A mí no me hizo mucho tilín (y menos la 3ª parte que han sacado después), pero una obra normalilla de Moore es mejor que una buena de la mayoría (curioso lo del factor inglés de aquel librero que comentas).
Y Kevin O'neill no me gusta nada, aunque aquí es verdad que queda... adecuado.
Post a Comment