De Quino. 2005. Publicat per Lumen. 134 pàgines
Vaig descobrir a Quino i Mafalda gràcies a la meva amiga Mònica fa molts d'anys i, tot i que havia vist algun àlbum posterior de Quino i havia llegit alguna historieta, no havia llegit cap llibre.
Ara que he pogut llegir aquest (gràcies a l'Albert) la sensació és molt trista. M'ha semblat molt negatiu, derrotista, fatalista, ... amargat. Un home mirant-se el melic i lamentant-se. Només veient la part negativa de tot. M'ha fet molta pena, la veritat. He pensat, pobre home!
Aquest àlbum conté una col·lecció d'histories que ocupen una o dues pàgines, moltes amb una sola vinyeta. Algunes d'aquestes histories estan agrupades per temàtiques (més o menys): ecologia, religió, música, política, etc.
Només una historieta m'ha fet somriure. Algunes m'han agradat i m'han semblat brillants, però amb molta tristor.
Aquell enginy i aquella agudesa de Mafalda ha desaparegut completament. Això sí, els dibuixos em semblen genials.
No comments:
Post a Comment