De Jason Lutes. 2005. Publicat per Ediciones La Cúpula. 156 pàgines.La millor novel·la gràfica que he llegit en molt de temps. I ha resultat una completa sorpresa, per què és la primera obra del mateix autor de Berlín, que ja havia comentat aquí i que no m'havia agradat massa.
Una de les dificultats de Berlín era la quantitat de personatges que tenia i que alguns resultaven difícils de diferenciar, i una altra el rerefons de la història que no m'acabava de seduir.
Juego de Manos no és tan pretensiós sinó que només vol explicar una petita història. Una història d'un prestidigitador fracassat amb uns records que el turmenten. En el seu camí es troba amb uns pocs personatges fascinants.
El dibuix, la composició, la narrativa visual, els personatges, la història, la profunditat, ... M'ha encantat.
1 comment:
A mí también me gustó mucho, aunque ahora no la recuerdo muy bien. Si puedes, píllate el Mátame de David Lapham, la leí más o menos a la vez que Juego de Manos y me gustó mucho más (sin desmerecer a la otra)
Post a Comment