Quan tenia set o vuit anys vaig veure per la tele un anunci d'una pel·lícula i vaig aconseguir que el meu pare em portés al cinema. Vam tornar els dos tan al·lucinats que vam tornar anar amb la meva mare i la meva germana. Em vaig convertir immediatament en un fan de La guerra de las galaxias.
Des d'aleshores vaig anar acumulant llibres, figuretes, còmics i tot tipus de col·leccionable, sempre esperant la següent pel·lícula.
I ja m'havia conformat amb "la trilogia" quan va arribar The Phantom Menace. I jo crec que aquest va ser el moment del trencament.
Evidentment ja se li havien acabat les idees a George Lucas i volia generar un producte a partir del qual fer molts més diners. Fins i tot l'argument el va condicionar pels gustos dels fans, com donar-li tant protagonisme a Boba Fett. I és que se li va veure el llautó al Sr. Lucas.
Va voler donar explicació a coses que havien quedat com a místiques i les va transformar en clíniques. La força es mesurava segons la densitat de midiclorians en sang. Au, va! I a més a més va ficar el personatge Jar Jar Binks amb la clara intenció de seduir a una nova legió de fans, fills dels primers.
Les tres pel·lícules darreres, les precueles (si existeix la paraula), les vam gaudir però resultava evident la necessitat d'inventar mons, cultures, civilitzacions i naus que poguèsin generar videojocs, maquetes, disfresses i tot el que pugui donar diners. I és que, segons vaig llegir no sé on, Star Wars és la segona franquícia més rentable després de Disney.
Cada nova pel·lícula em feia pensar en el Spaceballs de Mel Brooks, quan la paròdia de Yoda (crec que es deia Yogur) diu la frase: "Nos veremos en Spaceballs 2, en busca de más dinero".
I el desencís ja l'havia superat quan l'altre dia em trobo al pobre Yoda fent de comercial de Microsoft venent-me el nou Internet Explorer 8 (que és gratis). I a més a més parlant de seguretat.
El Yoda de l'anunci és el Yoda digital, el de les noves pel·lícules, el "jove". Jo em quedo amb la titella de Frank Oz, és clar.
Segurament la intenció dels de marketing de Microsoft és cridar l'atenció dels frikis que els agrada Star Wars. I entenc que li hauran pagat una bona pasta per prostituir a Yoda.
I ja es va gastar la pasta en Bill Gates quan per promocionar el Windows 95 va pagar pels drets de Start Me Up, dels Rolling Stones. Però en Mick i els seus amics ja havien reconegut que tenien Sympahy for the Devil.
Tanta falta et feia la pasta, George?
2 comments:
Vaya, cuantos recuerdos y cuanta razón tienes, es claramente una máquina de hacer dinero.
Recuerdo que me quedé en casa esperando a que volviérais del cine, y pensando en que volverías traumatizado. Pues no, volviste super entusiasmado...
Un beso manito
Aleshores crec que t'agradarà veure:
Star Wars - The Phantom Menace Review (Part 1 of 7)
Un xic llarg però molt i molt encertat i entretingut.
Post a Comment