Estic llegint: El hombre sonriente

De Henning Mankell, 1994. Publicat per Tusquets. 399 pàgines.

Fa uns anys vaig llegir La falsa pista i em va captivar. Des d'aquell moment he volgut llegir tot el que ha escrit Henning Mankell, sobretot les del detectiu Kurt Wallander, i he anat agafant les seves obres una darrera d'altra:
Asesinos sin rostro, Los perros de Riga, La leona blanca i ara m'han deixat aquest.

I és que aquest inspector de policia Suec d'uns cinquanta anys és tan humà i tan entranyable que els errors o exageracions que de vegades deixa caure l'autor se li perdonen. I tots els personatges de recolzament, la família, els altres policies, l'amic dels cavalls o la pròpia ciutat d'Ystad resulten apassionants.

Els problemes familiars amb el seu pare, la relació amb la seva filla (que en aquesta novel·la encara no ha sortit), el caràcter solitari del protagonista, el record del seu amic Rydberg, el comisari Björk, el fiscal Per Ǻkeson, els companys Martinsson, Svedverg i Anne-Brit Holgrund, el tècnic Nyberg, ...

No em va acabar d'agradar Los perros de Riga però amb aquest he recuperat al Wallander que més m'agrada.

Sé que existeixen unes pel·lícules sueques (o una sèrie) que han estat donant per la tele, però no he vist cap. No vull que em passi com amb Millenium. El que sí que he llegit és que han fet una sèrie de televisió britànica de Wallander protagonitzada per Kenneth Branagh i que ha rebut molts premis. Sembla que l'han donada en castellà per TNT. Caldrà fer-li un cop d'ull.