Estic llegint: Snow Crash

De Neal Stephenson, 1992. Publicat per Gigamesh. 423 pàgines.

De vegades m'agafa per un autor i tinc ganes de llegir tot el que han fet. M'ha passat amb Neil Gaiman, Terry Pratchett, William Gibson, Hening Mankell i pocs més, i després del Criptonomicón també m'ha passat amb el Neal Stepenshon. Com aquesta és una de les seves primeres obres, me l'havia de llegir.

Aquesta novel·la en particular me la van recomanar uns quants amics, i tots sostenien que era interessant, però que llegida ara es veia una miqueta passada. D'aquell futurisme ranci. A més a més, com apuntava l'Agustí en un comentari a aquest blog, la traducció no és molt bona i, a més a més, l'edició de butxaca que he llegit jo té la lletra massa petita pels meus ulls. D'entrada les coses estan força en contra.

Potser és una novel·la que entra dintre del que es va anomenar cyberpunk. El títol em recorda a l'entrada del llibre Neuromante de William Gibson, que recordo de memòria: "El cielo tenía el color de un televisor sintonizado en canal muerto". Però potser un entès em dirà que cap de les dues és cyberpunk. Potser.

Hi han molts conceptes de realitats virtuals i, com apuntava l'Agustí, fins i tot la descripció del que esdevendria el Second Life. I de vegades el Neal es passa ficant conceptes d'informàtica.

El que més gràcia em fa es com fica en una sola novel·la cyborgs, katanas, monopatins, la mafia siciliana, religió, la Torà, i civilitzacions de l'antiga Mesopotàmia.

Porto unes 200 planes, i sí que el trobo interessant.