Estic llegint: Berlín, ciudad de piedras (libro uno)

De Jason Lutes. 2003. Publicat per Astiberri. 216 pàgines.

Aquesta obra ens mostra, d'una forma molt documentada, el Berlin de 1929, fent servir una historia d'amor com a principal fil argumental. És el primer volum d'una trilogia en la van apareixent diferents personatges que es van afegint a la història del periodista i l'estudiant.

M'ha resultat curiós el fet de que no es mostren creus gamades però sí banderes amb la falç i el martell. Visualment m'ha sobtat.

He tingut una dificultat inesperada en la lectura, que no és la primera vegada que em passa en un còmic. Alguns personatges els confonc. Els seus trets físics i els seus contexts són tan similars que no sé quan es tracta d'un o de l'altre. Em va passar per primera vegada amb "El triángulo secreto" de Didier Convard i altres. Quan hi ha tants personatges imagino que és molt complicat dotar-los de trets singulars.

Una altra obra de la biblioteca de l'Albert. Tot i que m'ha agradat, no crec que li demani la segona part.

Estic llegint: Yago

De Ralf König. 1998. Publicat per Víbora Comix i Ediciones La Cúpula. 200 pàgines.

Partint de la base històrica de que en temps de William Shakespeare a les representacions teatrals el papers de dona els representaven homes, l'autor ens presenta una troupe teatral de "locas", on fins i tot el propi Bill apunta maneres. L'autor va fent servir moltes referències a l'obra de l'escriptor anglès i crea una obra entretinguda, ben lligada i molt, molt divertida.

Aquest és una còmic de capçalera pels lectors gays, i des d'una lectura hetero haig de dir que m'ha agradat molt, encara que en algunes ocasions massa explícit. Tot i així, molt recomanable.

M'han encantat els nassots que pinta el Ralf. Moltes gràcies, Albert.

Sobrecarregat

Amb una arrencada com Déu mana, uns encàrrecs pendents de la UOC i el començament de les classes, he tingut temps de respirar i poc més. Bé, respirar i llegir.
Tinc entrades pendents a l'Estic llegint: Yago, Berlín, ciudad de piedras, Silver Surfer, Clean Code i alguna més. Espero que en una setmana hagi actualitzat l'inventari de lectures i pugui fer alguna altra aportació friky.
Encara som per aquí.

Tunel SSH fent servir PuTTY

De vegades necessites accedir a un port en una màquina de la qual només t'han donat accés SSH. No hi ha problema: pots fer servir un túnel (també anomenat port fowarding, tunneling o tunnel).

Has de fer que tot el trànsit cap a un port d'una altra màquina passi encriptat per la connexió SSH. Tu operes sobre un port de la teva pròpia màquina i totes les peticions són transmeses per SSH fins al port de la màquina sobre la que has fet SSH.

Posem pel cas que al servidor servidorsegur només té obert el port 22 de SSH amb l'usuari username, però que necessitem connectar-nos a la seva base de dades Oracle que està al port 1521. Suposem que a la nostra màquina tenim el port 1521 lliure.

Per línia de comandes Linux podríem fer el següent:

ssh -L 1521:localhost:1521 username@servidorsegur -N

El paràmetre -N li diu a ssh que no volem executar comandes per ssh, només fer el túnel (si és que no necessitem executar cap comanda a la shell).
Un cop feta aquesta connexió ja podem connectar-nos a la base de dades com si fos una base de dades local al port 1521. Actualitzaríem el nostre tnsnames.ora per tenir localhost:1521.

Si el port 1521 local el tinguéssim ocupat podem fer servir un altre local, per exemple el 3000. Faríem:

ssh -L 3000:localhost:1521 username@servidorsegur -N

I a la base de dades ens connectaríem per localhost:3000.

Amb Windows podem aconseguir el mateix amb PuTTY. Només cal configurar Connection->SSH->Tunnels i afegir el port de la màquina remota (source port) i el destí (localhost:Número de port).