Gmail i els fitxers adjunts

La gent de Google no deixa mai de sorprendre'm. Avui estava escrivint un email i quan he pres el botó d'enviar m'ha sortit el missatge que podeu veure. Estava enviant les hores del mes i havia començat la redacció dient "us adjunto", però m'ho he repensat i he ficat el text directament. A més a més, el missatge en català.
Un aplaudiment.


Per si no veus la imatge diu:
Volieu adjuntar fitxers?
Heu escrit "Us adjunto" al missatge però no hi ha cap fitxer adjunt. Voleu enviar-lo igualment?

Sèrie de Games of Thrones de HBO

La sèrie de Joc de Trons (la col·lecció de llibres que ja hem comentat per aquí) s'estrenarà el proper 17 d'abril, segons veig a la web oficial de HBO (un canal de cable americà que ja ens ha donat sèries com Sexo en Nueva York, Band of Brothers, Los Soprano o Dos metros bajo tierra.

Ja podem veure tres de trailers per la web. El del corb, un en el que podem veure el Tron dels Targaryen (incòmode i fet d'armes dels vençuts) i un altre on veiem més escenes.
El que està molt bé és el Inside Games of Thrones (que també he trobat subtitulat), on els actors parlen dels seus personatges i de la història.

M'han agradat molt les recreacions dels personatges, Eddard ( Sean Bean, el Boromir del Senyor dels anells), Cersey, Daenerys o Tyrion. No m'ha agradat el que he vist de Robert ni de Jon, i Khal Drogo no s'asembla gens al que m'havia imaginat.
Tot i així em moro de ganas per veure-la.

Com m'havia deixat els llibres a mitjes "m'he vist obligat" a agafar el tercer llibre i compaginar-lo amb les altres lectures que portava.
Winter is coming

Estic llegint: Ciudadano Can

De Mark O'Hare. 2000. Publicat per Norma Editoral. 128 pàgines

De vegades es fa difícil llegir un llibre recopilatori de tires còmiques, però no ha estat el cas. No coneixia aquests personatges i no els he vist en cap diari, però la relació entre aquest gos i el seu amo (Fergus i Mel) és molt divertida.

Amb un humor blanc i enginyós, l'autor planteja una relació de parella totalment disfuncional. Recorda al repartiment d'intel·ligència d'una altra parella home-gos (Wallace i Gromit).

El gos atenent al telèfon, conversant amb les cites de l'amo, negociant pel menjar o buscant feina, sumat amb la persecució als carters o el menyspreu als gats, són situacions habituals a "Ciudadano can".

Els personatges secundaris recurrents també són importants en aquesta sèrie: el carter, el gos amic Arlo i, sobretot, el gat Zarpas. Les aparicions del gat són el de les parts més divertides, i com diu l'Albert, es mereixeria un spin-off.

Cal destacar la traducció. En molts casos l'humor es basa en jocs de paraules que es podrien haver perdut perfectament, però els responsables de la traducció han aconseguit que no perdem l'essència en cap moment. Tasca difícil.

Una obra que prometia algun somriure i m'ha fet riure de valent en alguns moments.

Shibboleth

Segons la Wikipèdia un shibboleth és qualsevol ús de la llengua que és indicatiu de la pertanyença a un grup.
Shibboleth és una paraula hebrea que vol dir "espiga". A la Bíblia (Jutges 12, 4-6) explica que quan els de la tribu de Galaad van guanyar una batalla als de la tribu d'Efraim, els galaaditas distingien als supervivents efraimites fent-lis passar una prova: pronunciar la paraula shibboleth. Com que els efraimites no tenien el so "sh", pronuniàven "sibboleth", i tal com ho feien eren massacrats.

Un origen tètric per una paraula força convenient. Ens trobem moltes vegades expressions o maneres de parlar que ens fan deduir l'origen d'una persona.
Per exemple, quan ens escrivim amb algú en anglès i fa servir l'expressió "Do the needful", podem afirmar que aquesta persona és de la Índia, Pakistan o Sri Lanka.

L'altre dia parlàvem amb un company d'OMA que és expert en Japó dels restaurants japonesos de Barcelona que estan regentats per xinesos, i ens va dir la manera de distingir entre xinesos i japonesos. De la mateixa manera que els xinesos no poden pronunciar la "R" i en el seu lloc diuen una "L", els japonesos no poden pronunciar la "L" i en el seu lloc diuen una "R". Quan ho va dir vaig pensar: "ei, això de distingir per la pronunciació té un nom!", però no em va sortir. Shibboleth.

Per altra banda Shibboleth és un sistema de Single-Sign On de codi obert basat en SAML. Però això no és tan interessant.

Estic llegint: Los combates cotidianos

De Manu Larcenet. 2010. Publicat per Norma Editorial. 244 pàgines

Meravellós. M'ha agradat moltíssim. Acompanyem a Marco, un jove francès, durant una part de la seva vida. Compartim els problemes amb la feina, les seves inquietuds, la fugida de la gran ciutat, la relació amb la parella i amb els pares, ... Vivim amb ell alguns conflictes interiors, les seves angoixes, el seu procés creatiu com a fotògraf, ... Tot plegat res fora del normal, però que construeix un àlbum magnífic.

M'ha agradat el dibuix, que d'entrada sembla molt simple però el combina amb uns fons plens de detalls i algunes pàgines en les que "dibuixa fotografies". De vegades fa servir el color per expressar algunes sensacions com l'angoixa, i m'ha agradat molt com queda.

Fa servir un ritme molt tranquil, un tempo molt europeu: ni l'acceleració i la densitat del còmic americà, ni la successió d'imatges per donar ambient dels japonesos.

M'ha encantat el guió: uns diàlegs bons, uns personatges secundaris no molt definits però ben trobats, una història interessant. Molt actual, amb continguts relacionats amb l'actual història de França i la pujada a la presidència de Sarkozy, i també amb la història menys recent. Un guió equilibrat, amb moments divertits i d'altres molt tristos.

Feia temps que no gaudia tant amb un còmic. I ara penso que em sembla que ja em van deixar un àlbum de "Los combates cotidianos", però això va ser abans de començar aquest blog i no me'n recordo bé. Un altre gran préstec de l'Albert.

Bona música: Andrea Motis

Per pura casualitat he descobert una meravella de cantant de Jazz: es diu Andrea Motis, té 15 anys i és de Sant Andreu. A més a més, toca el saxo la mar de bé. Si us agrada una mica el Jazz o la música tranquil·la, doneu-li una oportunitat. Podeu veure un article a La Vanguardia (amb un vídeo amb la Sant Andreu Jazz Band inclós).
Ha tret un disc amb Joan Chamorro, qui dirigeix la Sant Andreu Jazz Band, la banda de jazz més jove d'Europa. I és un disc magnífic. Podeu tastar-lo al Spotify, Joan Chamorro presenta Andrea Motis, i també podeu anar a compar-lo (i tant!).
Al YouTube hi ha alguns vídeos. M'ha agradat molt un que canta amb Ricard Gili (com Louis Amstrong), Basin Street Blues. No t'ho perdis!

Estic llegint: Agile Software Development with Scrum

De Ken Schwaber i Mike Beedle. 2002. Publicat per Prentice Hall. 154 pàgines

Després de veure la quantitat de llibres que hi ha al voltant de Scrum i després d'haver llegit molta de la documentació que hi ha disponible a Internet, va costar sel·leccionar algun llibre. Aquest era dels més valorats i era prou curt, així que vam decidir compar-lo al client on treballo.

És una bona introducció si no tens molta idea de què va el Scrum, però no parla de moltes de les que ara es consideren pràctiques acceptades com la manera de fer les estimacions.

Parla molt dels valors, de l'equip, de l'entorn, del procés i dóna moltes explicacions de per què funciona. Tot i així m'han quedat algunes preguntes per respondre.

Hi ha moltes "cerimònies" al voltant de Scrum, i s'ha convertit en un mecanisme fantàstic per vendre consultories i formació, i també tenen preparades moltes excuses per justificar quan no funciona. Més val conèixer-ho bé.
Un dia d'aquests faré un post explicant, més o menys, de què va i les coses bones que té, que són moltes.