Un ordinador al menjador (i la seva absència)

Fa ja cinc anys vaig comprar un ordinador per posar al menjador, per tenir el que se li diu un media center o un HTPC (Home Theater PC). Amb Linux, és clar. L'ordinador era un fantàstic barebone Asus Pundit P1, el que passa que el vaig haver de posar en horitzontal tot i que està pensat per anar vertical. Coses del moble del menjador. Li vaig instal·lar el Freevo, li vaig configurar un comandament a distància i un sintonitzador de TDT. Era un electrodomèstic més, sense teclat ni ratolí pel mig, tot i que quan calia veure un YouTube o navegar en família, teníem teclat i ratolí a mà.

L'altre dia el barebone va deixar de funcionar i encara haig de veure què li passa. Com que no podíem estar sense veure pelis vaig comprar un disc dur multimèdia.

Quin baixon. He perdut moltíssimes coses que pensava que aquests aparells ja les tenien resoltes (i altres que m'anaven molt bé).

• El disc dur em mostra els noms dels arxius en majúscules i retalla el nom.
• No puc veure les caràtules, ni una sinopsi (i menys encara connexió directa al IMDB).
• No podem veure la previsió meteorològica i el mapa del temps.
• No puc veure feeds de notícies ni els titulars de La Vanguardia.
• No em funcionen tots els codecs. Els mkv no se'ls menja.
• No puc posicionar-me en una pel·lícula ràpidament (tenia configurat per posicionar-me al 10%, 20%, 30%, etc.)
• I, el pitjor de tot, no puc fer "continuar reproducció". Quan veus les pelis en més d'un dia va molt bé que recordi on ho vas deixar. I això per cada peli que tinguis començada.

Lliçó apressa: els discs durs multimèdia estan molt bé i fan la seva feina, però un cop tastat el Freevo és difícil tornar enrere.
Toca bricolatge i reparar el Pundit.