Estic llegint: Los combates cotidianos

De Manu Larcenet. 2010. Publicat per Norma Editorial. 244 pàgines

Meravellós. M'ha agradat moltíssim. Acompanyem a Marco, un jove francès, durant una part de la seva vida. Compartim els problemes amb la feina, les seves inquietuds, la fugida de la gran ciutat, la relació amb la parella i amb els pares, ... Vivim amb ell alguns conflictes interiors, les seves angoixes, el seu procés creatiu com a fotògraf, ... Tot plegat res fora del normal, però que construeix un àlbum magnífic.

M'ha agradat el dibuix, que d'entrada sembla molt simple però el combina amb uns fons plens de detalls i algunes pàgines en les que "dibuixa fotografies". De vegades fa servir el color per expressar algunes sensacions com l'angoixa, i m'ha agradat molt com queda.

Fa servir un ritme molt tranquil, un tempo molt europeu: ni l'acceleració i la densitat del còmic americà, ni la successió d'imatges per donar ambient dels japonesos.

M'ha encantat el guió: uns diàlegs bons, uns personatges secundaris no molt definits però ben trobats, una història interessant. Molt actual, amb continguts relacionats amb l'actual història de França i la pujada a la presidència de Sarkozy, i també amb la història menys recent. Un guió equilibrat, amb moments divertits i d'altres molt tristos.

Feia temps que no gaudia tant amb un còmic. I ara penso que em sembla que ja em van deixar un àlbum de "Los combates cotidianos", però això va ser abans de començar aquest blog i no me'n recordo bé. Un altre gran préstec de l'Albert.