Estic llegint: Anatema

De Neal Stephenson. 2009. Publicat per Ediciones B. 720 pàgines.

Es tracta d'una novel·la de ciència ficció, pel mateix autor de Snow Crash i de Criptonomicón. Ambientada en un altre planeta, Arbre, on després de milers anys d'història la societat està dividida entre uns monjos que viuen tancats en els seus concentos (com monestirs) i els que viuen extramurs. Aquests monjos, que els hi diuen avotos, no tenen res a veure amb la religió i el seu accés a la tecnologia és molt limitat. Mentrestant, fora, tenen els seus cismex, transbors i fins i tot, el Retículum.

Neal Stephenson planteja tot un món nou, molt semblant a la Terra, i en aquest escenari planteja l'aparició d'una nau espacial alienígena.

Pel camí fa un grapat de reflexions sobre filosofia, religió, matemàtiques, tecnologia, botànica, química, música i, fins i tot, enologia (de vins).

M'ha encantat el concepte dels loritas, els seguidors de Sante Loras. Consideren que a partir de determinada data ja s'han formulat tots els teoremes i que cada cosa nova que apareix ja l'havia dit algú altre abans. Acumulen tot el coneixement i cada vegada que surt una nova idea s'encarreguen d'identificar quin antic pensador ja havia formulat el mateix. Molt bo.

Amb tanta terminologia inventada i tant de joc amb el grec i el llatí, segur que la traducció no ha estat gens fàcil. I s'ha de dir que el resultat és excepcional, a càrrec de Pedro Jorge Romero (que té el seu blog).

Les 300 primeres pàgines m'han semblat absolutament genials. És on presenta tot el món i els personatges. D'entrada costa una miqueta entrar, però et vas acostumant als termes i ja resulta fàcil desxifrar les frases. Anar descobrint els noms que li han anat donant a Arbre a coses com el teorema de Pitàgores, el món de les idees de Plató o la Navalla d'Occam, resulta també força estimulant.

Després d'aquestes 300 pàgines es va transformant en space opera i té alguns moment que es fa pesat (ja li passa al Neal Stephenson).

Per cert, em va fer gràcia trobar-me un pròleg del Miquel Barceló (un antic profe meu), ja que és el responsable d'aquesta col·lecció. (He trobat una antiga entrevista al Miquel que val la pena mirar).

Aquest llibre té una pàgina web amb continguts molt interessants:

• Podeu llegir en anglès algunes pàgines del llibre
• Hi ha vídeos amb entrevistes a l'autor
• Hi ha un trailer del llibre (no havia vist mai res semblant). Per cert, no recomano veure el trailer abans de llegir la novel·la, per què li posaràs cares als personatges i crec que és més divertit deixar jugar la teva imaginació.
• Hi ha una secció de música espectacular. A la novel·la es parla que es poden fer demostracions matemàtiques amb música, jugant amb els harmònics. Doncs a la web del llibre podeu trobar experiments musicals (cantats) on justament fan això. Impressionant.
  

En castellà podeu trobar una altra ressenya d'Anatema amb la que coincideixo totalment.

No és una lectura fàcil, però sí que és molt recomanable. Conec moltes persones que han hagut de deixar a mitges Criptonomicón (més de les que em pensava). La meva experiència és que la lectura de Neal Stephenson de vegades cansa, però la recompensa final paga la pena.

Per cert. A la majoria de les ressenyes descriuen la Anatema com "una novel·la de ciència ficció especulativa". Jo no havia sentit aquest terme abans. De fet, la primera vegada que l'he sentit ha estat dins del llibre, quan els protagonistes comentes les pel·licules (que li diuen motus) que veuen extramurs. Cada dia s'aprenen coses noves.