De Jerónimo Tristante. 2010. Publicat per Maeva. 300 pàgines.És curiós llegir una novel·la d'un autor que coneixes. De fet no conec personalment a en Jerónimo, però és amic del meu cunyat i això retalla els graus de separació. :-)
Aquesta novel·la és la tercera del mateix personatge, en Víctor Ros, un detectiu de la policia de finals del segle XIX, que és un precursor en l'ús de la ciència i del mètode deductiu per tal de resoldre els casos.
L'any passat vaig llegir la segona novel·la d'aquesta sèrie, El caso de la viuda negra, i haig de dir que aquest m'ha agradat molt més, té més ritme i és més entretinguda.
Tot i així, hi ha un parell de detalls que m'han distanciat a l'hora de llegir.
Un és que en Víctor Ros és un Sherlock Holmes castís, però com a mínim Sherlock tenia un greu defecte que el feia més humà. En Víctor de vegades resulta insuportable.
L'altra és l'aparició de personatges reals (com Gaudí o Monturiol). De vegades una mica forçat i que no feia falta per crear entorn històric i posar realisme.
El fet que estigui ambientada a Barcelona ha estat un atractiu addicional. I crec que el personatge del dolent està molt ben trobat. De fet, m'imagino que no serà la darrera vegada que el veiem...
Estic desitjant llegir una altra novel·la del mateix autor i que no està protagonitzada per Víctor Ros, 1969. D'aquesta m'han parlat molt bé. I clar, esperarem a la propera aventura del nostre detectiu. I tant!
No comments:
Post a Comment